Jordi Teixidor, treballador d’Educació Solidària durant 19 anys

Jordi Teixidor anava per químic però mai no va arribar a exercir-ne. Pel camí se li va creuar una objecció de consciència al Casal dels Infants. Durant aquells mesos, les seves inquietuds socials es van convertir en un fort compromís, primer com a voluntari i després com a professional, en el món social i de la cooperació. Durant 19 anys, ha treballat a la Fundació Educació Solidària, assumint diferents tasques i càrrecs, anys que viu com apassionants perquè li han permès ser qui és i ser útil per a la societat. Deixa la fundació per emprendre un nou repte en l’Escola Pia però s’emporta amb ell anècdotes, experiència, coneixements i sobretot persones referents, que fan que li brillin els ulls al recordar-los.

Vas ser el primer treballador d’Educació Solidària…

L’any 2001 entro a la Fundació com a primer contractat, sí. L’any 98 s’havia creat la fundació però no tenia gaire activitat: hi havia un voluntari, en Josep Maria Cirera, que hi donava un cop de mà. Durant tres anys, vaig treballar a mitja jornada, amb l’encàrrec de dinamitzar i donar vida a l’entitat, treballant-ne la sensibilització, la difusió i la captació.

Què feies abans?

Jo havia estudiat Química, especialitat en genética, però no vaig arribar a exercir. En acabar la carrera, les prioritats eren altres: volia independitzar-me i vaig agafar una feina de programador informàtic. Tenia clar que no era per a mi però hi vaig treballar 3 anys, mentre estudiava el CAP.

La feina social no estava al teu horitzó professional. Com hi arribes?

Sempre havia tingut sensibilitat i inquietuds socials que no s’havien transformat en res de concret. Sempre dèiem de fer un camp d’estiu o un voluntariat però no trobava el temps… Al Casal dels Infants es van materialitzar aquestes inquietuds: vaig arribar per sorteig a fer l’objecció de consciència. Van ser mesos molt intensos: cinc hores cada tarda, esplais, colònies… i en acabar, m’hi vaig quedar de voluntari molt actiu. Allà s’havia activat alguna cosa en mi. Encara continuo vinculat tot i que ara més en la rereguarda, en assembles, reunions.

Com arribes al món de la cooperació?

M’interessava aquí, el que fèiem, però també experiències en altres països. Al Casal vaig establir vincle amb l’Enric Canet. Li vaig comentar que volia conèixer una societat i una cultura diferent…. Em va proposar que baixés al Senegal, a conèixer els projectes i el Paco Bellafont, un antic escolapi. Vaig anar-hi dues setmanes per trepitjar terreny i, després, com a voluntari i a través de SETEM, em vaig vincular als projectes des d’aquí. Van ser els meus inicis en el món de la cooperació, entre el 1999 i el 2001. Vivia a Sant Cugat i allà no hi havia delegació de l’entitat. La vam crear i també un consell de cooperació a la ciutat. Vaig continuar vinculat al consell fins al 2006. Així vaig trobar la manera de canalitzar el meu interès per donar suport als projectes, d’estar actiu. Llavors va néixer una oportunitat laboral: la FES buscava algú. Jo volia deixar la feina de programador… Les coses encaixen o no i a la meva vida han anat encaixant. No tenia càrregues familiars i m’hi vaig llançar a una feina de mitja jornada. Van ser anys de formació com el Màster de Cooperació a la UB.

Què recordes d’aquella primera experiència? Les primeres sempre marquen.

Aquell va ser un viatge iniciàtic en molts sentits. El meu primer viatge lluny de casa i pel meu compte, ni parlava francés! Vaig arribar de matinada a Dakar, ningú m’esperava a l’aeroport. No tenia una adreça concreta i, amb el taxista que em va cobrar un ull de la cara, preguntant vam arribar a destí. A les dues passades de la matinada vaig trucar a la porta i Màrius Coly va obrir, em va mirar i em va dir: Teixidor? I vaig respirar tranquil… fins al dia següent que, tot sol, vaig agafar un taxi per anar a la Casamance, creuant el país, Gàmbia, el ferri… hi havia controls militars, toc de queda, talls de carretera… Avui sembla normal però fa tants anys i sent jove… Ho recordo, ara, com a molt divertit.

Cada vida té el seu propi camí, oi?

Vaig arribar a la feina professional en el món de la Cooperació a través del voluntariat i gràcies al fet que algú va pensar en mi. M’agrada molt aquesta feina i em motiva perquè t’impliques en projectes que tenen utilitat. Aquest era el meu camí.

I tant que ho era! Dia a dia…

He passat 19 anys a la FES! Anys que, a nivell personal, m’han fet ser qui sóc i com sóc ara: una persona amb sensibilitat social. Són anys que m’han ajudat a construir la meva visió del món i de la justícia social a nivell global (laboral, mediambiental…) . M’he implicat en el món de la cooperació, m’he format en seminaris i tallers, he conegut persones increïbles, he estat en contacte amb altres entitats i treballat en xarxa, he visitat fires i he conegut tot el que feien altres… Uns anys rics en vida i experiència.

Quina petjada et deixen aquestes dues dècades?

De la meva memòria d’aquests anys rescato, sempre, tota la gent amb qui he compartit temps, iniciatives, valors… Persones com per exemple les voluntàries de la FES i la gent que, des de les escoles, ha sumat donant a conèixer la nostra tasca. Però també els col·laboradors, els donants, la gent de les subseus… Cal reconèixer que aquest projecte és col·lectiu, és possible per la suma de tants i tants. I amb lletres especials la gent que tenim sobre el terreny. Admiro molt la feina que fan, increíble!, el seu compromís. Conèixer la seva manera de viure i de fer, d’entendre el món, m’ha aportat molt com a persona i com a professional. Em crec el que faig perquè sé que al darrere hi ha projectes i persones que són referents, en qui confies plenament. Cadascú de nosaltres aporta el seu granet, són molts grans, per a aquest projecte que no és altre que transformar el món.

El viatge iniciàtic va ser al Senegal, tu sol. Quins altres països has conegut?

Després del Senegal, on he anat 8 o 9 cops, he tingut més vivències en altres països. Guatemala és el destí on més he anat i he compartit més amb la gent d’allà i amb el voluntariat. Vaig anar-hi un estiu amb l’encàrrec del Manel Bagunyà, llavors assistent provincial, perquè ja s’havien començat intercanvis per veure què podíem fer, explorar possibilitats de feina conjunta. Va ser l’any 2002-2003. El vincle continua a través d’Educadors per Guatemala. A Cuba també hi vaig anar tres cops per conèixer la feina d’allà i a la Baixa Califòrnia hi vaig anar un cop, al 2009.

Si ara haguessis d’animar algú a implicar-se en el món social, del voluntariat, de la cooperació.. Què li diries?

Mira més enllà de tu, del teu dia a dia, del teu entorn. Fes-ho per ser persona, simplement. Fes-ho per formar-te i per millorar aquest món o, si més no, no fer-lo malbé… Viatja lluny i seu en un carrer a fer un cafè i mirar com passa la gent, fes-te voluntari en un altre país… cal conèixer altres realitats i maneres de viure per ser algú. Obre els ulls! Tots som persones, aquí i allà, mai no he donat importància al lloc on neixes. Per què col·laborar amb entitats sigui com sigui? Partint del fet que el que volem és viure en un sistema més just i aconseguir que no es necessitin les ONG, fundacions o els professionals…. Mira la realitat que ens envolta: és la que és, injusta, desigual. Així que encara calen aquestes entitats i les persones amb sensibilitat que s’impliquin com a professionals, voluntaris, donants… per buscar aquesta transformació, a casa nostra o més enllà. El món és un i només canviarà si canvia en tots els seus racons.

Un país per visitar

Molts! Em va atrapar la cultura maya a Guate. Així que m’agradaria viatjar a algun altre país de Sud Amèrica on trobar una altra civilització increïble com els incas o aimaras… potser a Bolívia o al Perú, països amb una gran civilització prehispànica.

Un autor per llegir

Ryszard Kapuscinski sempre. L’he llegit tot: m’ha ajudat a entretenir-me i a obrir els ulls. La descolonització de l’Àfrica, la història del Xa… Coneixes ‘Viatges amb Herodoto’? És increíble, o recomano “El Imperio”, que va sobre Rússia. I si no, Galeano i la “Memòria del Foc”.

Una pel·lícula per pensar

“El profeta”