És temps de tornar a començar, de consolidar projectes, de posar-ne de nous en marxa, però encara hi ha realitats tossudes pendents de recuperar la normalitat.

A Mèxic, la major part de les escoles tenen les portes tancades des del març de l’any 2019. Molts aprenentatges i molta convivència aturada. La petjada d’aquesta situació serà gran per a aquesta generació d’infants i joves malgrat el gran esforç des de l’educació en el lleure per omplir aquest buit.

L’inici de curs per a la FES és un moment d’avaluar i alhora de planificar. La interacció amb les presències del Senegal i Mèxic s’intensifiquen per llistar les propostes d’intervenció de cara a l’any següent: projectes finalitzats, d’altres que necessiten encara suport per consolidar-se i l’aparició d’apostes que van acompanyades d’il·lusió per la novetat. I és aquí on cal destacar el gran vincle amb els equips de les contraparts, de les diferents presències: hi ha una gran feina, sovint no visible, que és la que permet després concretar les opcions de l’any. Correus, trucades, excels amunt i avall. Aquest moment de l’any és temps de treballar la terra per poder sembrar.

A nivell intern també és temps de consolidació d’un nou equip. La Ruth Casals acompanyant els projectes i l’Àngels Doñate treballant en la sensibilització i el voluntariat de l’entitat. Com no pot ser altrament, agraïm un cop més la bona feina d’aquests darrers anys feta per la Mireia Gil i l’Albert Francolí.

Gràcies per ser-hi sempre. Gràcies pel vostre suport!