I de cop i volta, va arribar la Covid-19! 

Ens va trobar enmig de molts projectes, enfeinats i il·lusionats per aprendre, compartir, conèixer i reconèixer. Vam haver d’aturar les trobades, les classes i les nostres iniciatives.

Totes? No.

A principis de març, els alumnes i educadors del Punt ÒMNIA de la Fundació Servei Solidari a Barcelona i les alumnes de les Aulas de Tareas y Computación de Educación Solidaria a Mexicali –contrapart de la Fundació Educació Solidària– van posar en marxa el seu I Concurso Literario Internacional de Microrelatos. El tema escollit? “Donde yo vivo”.

El virus no ha aturat la creativitat i l’esforç d’aquests adults, que han continuat construint xarxa entre ells i descobrint el món de les tecnologies… des de casa! Les dones mexicanes han enviat textos de 300 paraules i els seus companys d’aquí han escollit els guanyadors i publicaran aquestes petites obres al seu bloc https://pionerstic.blogspot.com/

Tots i totes elles tenen en comú seguir cursos d’alfabetització digital per a adults en situació de vulnerabilitat: estan aprenent a navegar per la xarxa, a comunicar-se a distància, a fer presentacions i blogs…

Com va néixer, aquesta iniciativa?

Com neixen moltes bones iniciatives: de la trobada de dues persones apassionades per la seva tasca, pels seus estudiants i per la transformació de la societat en què vivim.

La Silvia Hernández, responsable dels Projectes TIC, recorda que “ens va visitar el Toni Vila, gerent de Educación Solidaria en las Californias, vam posar en comú el que fèiem i vam començar a somiar.

“No ens va costar gaire! Vam plantejar-nos com podíem sumar malgrat la distància, què podíem fer junts i complementar-nos!”

La Sílvia va parlar amb els alumnes que portaven endavant un blog i, com que un d’ells escriu molt bé, ja estava fet! Va néixer la idea del concurs. L’Òscar, un voluntari del projecte, vam pensar que treballar amb dones d’un context tan diferent com el de Mexicali els podia ajudar a conèixer una altra realitat a la qual no podien tenir accés d’una altra manera.

“Quan vam escollir el tema “Donde yo vivo” crèiem que obríem una porta perquè ens expliquessin coses del seu dia a dia… i descobrir que ens preocupa, fa mal, mou i apassiona el mateix… Estàvem segurs que descobriríem tantes coses que ens uneixen com quilòmetres ens separen”

La Karen Soto, coordinadora de Aulas de Tareas y Computación a Mexicali, ens comenta que “realizar ejercicios de Red Social de Aula a Aula a varios miles de kilómetros aporta seguridad, lazos sociales y frutos. Nos permite mostrar a nuevos amigos los conocimientos adquiridos y les da a las alumnas seguridad para seguir aportando a la comunidad”. La Karen ens explica que “el Aula de Tareas y Computación (ATC) tiene como finalidad romper la brecha digital desarrollando seguridad y aportaciones comunitarias. Se pretende el acercamiento al mundo de las nuevas tecnologías y red social. En el Aula de Computación se trabaja actualmente con 10 adultos quienes con conocimientos básicos o sin haber nunca tomado una computadora, tienen un espacio comunitario y gratuito”. Igualment, el punt TIC de Servei Solidari és “un espai d’acolliment, d’informació, d’aprenentatge, de socialització i participació en la comunitat a través de les TIC”

Aula de Tareas y Computación
Aula de Tareas y Computación

Compartien missió i valors i, gràcies a les xarxes que estan descobrint, van poder compartir un projecte malgrat els milers de quilòmetres i el confinament. La literatura no necessita aeroports per viatjar ni entén de restriccions.

“Rebre els primers relats l’altre dia ens va suposar un buf d’aire fresc en aquest tancament, ens va regalar la sensació que la vida continua. Ja tenim els diplomes preparats!” ens comparteix la Sílvia, qui afegeix,

“m’encanta un lema d’una marca de roba que diu “només units en la distància aconseguirem que la vida torni a ser chula, com diuen allà’”

Cartell del concurs

Cartell del concurs literari