Qui no s’ha entretingut alguna vegada a mirar els núvols i a fer volar la imaginació veient-hi formes d’animals, de rostres i personatges? Els núvols desapareixen amb el vent, es transformen i tot sembla per art de màgia. També ho sembla el fet de deixar caure unes gotes de color sobre un paper humit i veure com s’escampen, agafen formes quan amb el nostre pinzell hi fem taques i línies que recorden paisatges de colors. Imaginem.

Amb una fulla seca entintada i la pressió de la mà damunt d’un paper podem crear una imatge espectacular. Una rugositat en l’escorça d’un arbre pot ser meravellosa si amb un llapis s’hi refrega pel damunt un full i obtenim una textura inesperada. Experimentem. Això són pràctiques, fruit del joc i de l’atzar. La natura ens ofereix possibilitats d’intervenir i recrear amb la nostra intuïció i sensibilitat.

I si a la nostra pràctica hi afegim intencionalitat i destreses?

Aprendre a mirar, a percebre les línies i els contorns o sigui els límits de les coses, el joc dels espais buits i plens, dels clars i dels obscurs, la vinculació entre els cossos, aprendre a reconèixer ritmes i circuits, aprendre a construir relacions i nexos entre el tot i les parts. Observar per connectar la part i el conjunt, la interacció entre les formes i els colors. Observar per analitzar l’equilibri i la composició, per estudiar els organismes i els seus moviments, la realitat i el reflex, per comprendre on som.

Quan fem un dibuix interpretem el nostre entorn i veiem que cadascú el representa de manera diferent, o se l’inventa i en crea un de nou. Som diversos i totes les realitats són vàlides. Donar contingut a aquesta interpretació i donar-li intencionalitat, és el repte!

Treballar l’art ens serveix per expressar el món intern i el que ens envolta, fins i tot per posar de manifest un posicionament social.

Tot i així, per desvetllar la sensibilitat no calen gaires recursos ni aules especials. Per això, alumnat i educadors de qualsevol lloc del món poden gaudir d’aquestes experiències, aprendre a través d’elles i també, per què no, expressar la seva realitat, no sempre plaent ni fàcil, trobar camins per transformar-la i eines per manifestar la seva veu. En cada cultura hi ha un pòsit d’on extreure colors i formes, que permeten connectar amb allò que és propi i amb el que és universal.

La creativitat s’educa, i no és terreny exclusiu de l’art entès en sentit tradicional com a les Belles Arts. L’apliquem en la feina, en la resolució de conflictes o per comunicar-nos. Hem de tenir un pensament àgil, que relacioni idees i les transformi, que connecti diferents disciplines, que desenvolupi formes originals.

La creativitat s’educa, i no és terreny exclusiu de l’art entès en sentit tradicional com a les Belles Arts.

En tota creació hi ha un procés, a vegades lent, de reflexió. Per això cal ser pacient i esperar. El procés de treball pot ser més interessant que el resultat mateix perquè és allà on hi ha l’assaig i l’error, els canvis de plantejament, els moments d’espera i de silenci, els dubtes i la presa de decisions. I per tancar el procés, la satisfacció personal, íntima, d’haver fet una petita recerca, d’haver aconseguit una experiència nova i gratificant que per uns instants ens ha transportat a una altra atmosfera.

L’escola hi té un paper molt important: fomentar la sensibilitat artística de manera que s’expandeixi a tots els àmbits, desenvolupar un pensament visual, aplicar aquest aprenentatge a les diferents disciplines i no reduir-lo a les hores estrictes programades o a l’ambientació dels espais.

En realitat, la creativitat ha de ser la base de qualsevol aprenentatge.

Maragda Cuscuela, artista, professora d’art a Escola Pia Nostra Senyora.